Muchos artículos, muchas editoriales hablando del tema, buscando soluciones, alabando la solidaridad que se ha creado, criticando y denunciando a quienes se aprovechan de esta situación (el secuestro de niños huérfanos), etc... todos hemos leído y seguramente seguiremos leyendo todo tipo de artículos.
A mis manos llegó uno de Salvador Sostres, muchos de vosotros supongo que también lo habéis leído, pero por si no fuera así, aquí os lo reproduzco:
Divendres, 15 de gener de 2010
El món menstrua
Això d’Haití és un drama però el món, de vegades, fa net. No podem viure tots tant de temps i només els millors i els que viuen en millors condicions perduren. El món menstrua, com així ha de ser. No me n’alegro, de la tragèdia d’Haití, però aquestes coses passen i equilibren el planeta. La major part dels que poden estar en desacord amb aquesta mena de comentaris són pobres morts de gana que sort en tenen que aquests que estan més morts de gana que ells, de tant en tant, un mal vent se’ls endú. Perquè si el món no menstrués i haguéssim de repartir la caritat entre tots els pobres del planeta, tard o d’hora tots aquests funcionaris, ganduls, i obrers que es prenen la baixa per causa de malalties imaginàries, s’haurien de posar a treballar i els comitès d’empresa quedarien abolits per raons d’extrema necessitat. Ara tothom fa el ploricó amb Haití, però els més solidaris, i els que més ploren, que solen ser els més inútils i els més desgraciats, tenen la immansa sort que de tant en tant una tragèdia com la present escombra una part de misèria mundial i els socialdemòcrates de casa nostra tornen a ser els pobrets oficials, mereixedors de tota quanta subvenció. Això d’Haití és una manera un poc aparatosa -però una manera, al capdavall- de fer net al planeta. Morir és tràgic però viure a Haití no pot dir-se que sigui gaire més agradable. Vull dir que els morts d’aquests dies tenen, com a mínim, el consol de no haver de continuar vivint a Haití. Si això hagués passat a Europa sí que hauria estat un autèntic drama. Haití qui sap on és, qui sap on para. Es pot ser tendre i ser dur. El món menstrua i tria el dia, el raig i el lloc oportú.
Sobran los comentarios, me parece indignante que diga todo esto. Y que se considere persona..., articulista o escritor sí, pues se gana la vida escribiendo, pero... para escribir esto... ufff... se retarta el tipo de persona que es.
besos y abrazos,
"buena suerte y hasta luego"
